marginàlies

Deia que no hi feia estar de res, en aquest món ultra tècnic on una impressora 3D ja és capaç d’imprimir un bistec de vedella fet de verdures i d’altres ingredients manipulats. El basquejava haver de tenir necessàriament tant per no arribar a res –ni a ser res més que fragilitats perennes- i veure quin món de merda deixava als nets. Per això llegia, perquè deia que era una manera de migrar cap al domini dels somnis, d’on no hauríem d’haver fugit mai. Com una transfiguració, deia que era llegir, la millor manera d’encoixinar l’evasió tan necessària. També afirmava que llegir era la millor manera de no acabar boig i de fer-se un lloc confortable allà on la raó no hi arriba. I la gent el prenia seriosament.