marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

1 de desembre de 2011
0 comentaris

APUNTS I REFLEXIONS DE JOAN MELIÀ SOBRE EL CATALÀ A LES ILLES BALEARS

Anit a Can Alcover es presentà el darrer número de la col·lecció “Treballs de sociolingüística” que anà a càrrec del president de la Societat Catalana de Sociolingüística Joaquim Torres. També hi prengué part el filòleg Joan Melià per parlar de La pertinença de la complexitat: el català a les Illes Balears vint-i-cinc anys després del 1986. Una exposició esplèndida, com acostuma a fer el doctor Melià, de la qual se’n poden extreure els següents tres apunts.

Primerament, que la continuïtat del català a les Balears perilla a curt termini per la conjunció de dos factors: la potència dels canvis demogràfics i la regulació de l’oficialitat de la llengua catalana, que li imprimeix un caràcter secundari i prescindible. Segonament, aquest perill es pot agreujar si des de les institucions no es prenen mesures adequades per redreçar aquest procés de canvi. Segons Joan Melià, pràcticament tota la població autòctona de les Illes està bilingüitzada; per tant, aquesta inutilització de la nostra llengua ja s’ha donat. Tercerament i conseqüent: bilingüitzar una comunitat lingüística és la passa indispensable per aconseguir la substitució de la seva llengua per una altra. Arran d’aquesta asseveració, no és balder demanar-se si després de la bilingüització, és inevitable el pas cap a la substitució.

I tres reflexions més transcrites literalment. Primer: atenent la realitat sociolingüística actual de les Balears, “ja no hi ha qui, bonament, pugui pensar, com passava a finals dels 60 i durant els 70, que la situació del català depenia de la seva presència com a assignatura a l’escola“. Pel filòleg, la situació lingüística actual és molt més complexa del que es pugui arribar a expressar. Segona: “els gestors de l’educació han de saber ja que l’ensenyament en català, a les nostres illes, no impedeix l’adquisició del castellà“. I tercera i sobre la Llei de Normalització Lingüística que enguany fa vint-i-cinc anys: “tot i no haver tingut els efectes que hauríem desitjat els que defensam el manteniment de la llengua catalana a les Illes, ha tingut incidència sobre el procés de canvi lingüístic. Tanmateix, però, no ha aconseguit capgirar del tot aquest procés, no tant per la Llei mateixa, sinó per la manca d’aplicació o pels canvis socials”.

Hi sobren comentaris. Malauradament qui n’haurien de prendre llum, d’aquesta análisis, no ho farà, ans al contrari.


PARLAR PETIT
17.12.2020 | 8.29

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.