marginàlies

A punt per anar a Campos a presentar el llibre de Joan Perelló “Inventari d’omissions”. Som molts els que comencen a maleir tanta calda d’octubre i tantes dificultats per fer anar com cal la dignitat i la vergonya. A punt per tornar a dir que la paraula sols allibera a qui defuig tostemps l’esclavatge. Apunt talment una buranya emmaleïda, una llúpia, un trau que supura, una malura que mai no pot conèixer qui no ens coneix. Mirar el cel no implica cap clam ni plànyer la malastrugança convocar la mandra que deixar-la caure, com fan els eivissencs amb la pluja. Mai no saps si anar vol dir fugir corrents d’allà on no et volen. Apunt orat, boja nota que voldria repuntar… A l’illa de Hierro el sofre s’imposa i per aquí la impietat dels dormissons injectats en vena. El cafè i tot s’ha enxicoirat. No importa gens ni mica repassar l’apunt.