marginàlies

Avui, en el Ple del Consell de Mallorca s’ha debatut i votat una “Moció del Grup Popular del Consell de Mallorca envers la cessió d’ús del Teatre Principal”. En l’exposició de motius d’aquesta Moció es fa referència a la Nit de la Cultura de dia 28 de desembre de 2017 al Teatre Principal de Palma, organitzada per l’Obra Cultural Balear, que aquest Grup Popular considera una “trobada que va suposar una exaltació de la figura de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, empresonats per sedició”.

Es recorda també que l’OCB “està subvencionada amb doblers públics mentre està duent a terme accions d’enaltiment de l’independentisme” i recorda que en la Nit hi va participar Carme Forcadell “acusada i processada per delictes molt greus contra l’Estat de Dret i actualment en llibertat després del pagament d’una fiança elevada”. Per això, el Grup Popular del Consell considera que es tracta d’uns fets “mot censurables, tant l’ús partidista que s’està fent de les institucions i de les infraestructures públiques per a fins orientats a fomentar el rupturisme i l’apologia de l’independentisme”.

Així, el Grup Popular del Consell demana “la suspensió de les ajudes públiques a l’OCB quan això serveixi per a finançar el foment de condicions contràries a l’Estat de Dret”; i que el Consell “elaborarà un protocol per a la cessió d’ús del Teatre Principal de Palma, i aquestes cessions sempre s’aprovaran dins el Patronat del Teatre Principal”.

Finalment, aquesta Moció sols ha rebut el suport del Partit Popular i de Ciudadanos, per la qual cosa ha estat rebutjada.

Tot seguit el text de la meva intervenció en el ple.

Honorable sr. President i honorables diputats.

Com a president de l’Obra Cultural Balear vull dirigir-me a aquest ple per les al·lusions a aquesta entitat contingudes a la «Moció que presenta el Grup Popular del Consell de Mallorca envers la cessió d’ús del Teatre Principal» i fer les següents consideracions.

Efectivament, dia 28 de desembre de l’any passat, tingué lloc al Teatre Principal de Palma la «Nit de la Cultura» de l’Obra Cultural Balear en el decurs de la qual es lliuraren els Premis 31 de Desembre 2017, guardons que de manera ininterrompuda i anualment concedeix aquesta entitat des de fa trenta-un anys. I em plau de recordar davant d’aquest ple totes les persones que varen ser premiades perquè em sembla de justícia fer-ho i perquè encara que no s’esmentin en el text de la Moció, varen ser els protagonistes absoluts d’aquesta gala. I són: el «Setmanari El Iris», de Ciutadella; la historiadora Maria Barceló i Crespí; el projecte acadèmic Magisteri Teatre — Mag de Poesia; la cantant Joana Gomila i Sansó; els historiadors Jaume Llabrés i Aina Pascual; el treball de Joan Pau Jordà, Joan Colom i Gabriel Mayol «Somnis compartits. La identitat mallorquina a debat»; la filòloga i escriptora Maria Magdalena Gelabert i Miró i els presidents d’Òmnium i l’Assemblea Nacional de Catalunya, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez respectivament. I ja que hi som, per arrodonir l’espectacle, hi intervingueren el cantautor Roger Mas, del Principat de Catalunya; Borja Penalba i Mireia Vives, del País Valencià i el Projecte Cruïlles, que incorpora intèrprets de les quatre illes: Maria Josep Cardona, de Formentera; Isidor Marí, d’Eivissa; Anna Ferrer, de Menorca; i Miquel Brunet, de Mallorca.

I sí, hi va assistir la presidenta del Parlament de Catalunya, Molt Honorable Sra. Carme Forcadell i Lluís, entre d’altres autoritats, que, per decisió de la Junta directiva de l’OCB, va lliurar i no recollir com es diu a la Moció, els premis a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez rebuts per Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, i Núria Guillaumes, tresorera de l’ANC.

I sí, el Teatre Principal era ple a vessar. Com en cada edició dels Premis 31 de Desembre, socis i simpatitzants de l’OCB omplen els espais on es concedeixen per honorar els guardonats que donen molt d’ells mateixos i sense demanar res a canvi per enaltir la nostra llengua –que no és altra que la catalana-, per dignificar la nostra cultura, per mostrar i apreuar el nostre patrimoni –material i immaterial- i la història que ens ha modelat com som.

I sí, estam molt orgullosos d’aquesta gala i d’aquests premiats.

Per això, és una ofensa a tots els guardonats i als que els acompanyàrem afirmar taxativament que la Nit de la Cultura de dia 28 de desembre “va suposar una exaltació” de la figura de només dos dels premiats. Igualment, és un greuge intolerable afirmar que l’OCB “està duent a terme accions d’enaltiment de l’independentisme”. I és del tot delirant dir que l’OCB aprofità aquesta gala, feta en un equipament públic, per “fomentar el rupturisme i l’apologia de l’independentisme”.

Res d’això no és cert, però s’havia de dir per fonamentar el que es pretén amb aquesta moció: desacreditar i criminalitzar l’Obra Cultural Balear. Per això, se sol·licita que se suspenguin les ajudes econòmiques que rep de les institucions públiques quan això “serveixi per a finançar el foment de conductes contràries a l’Estat de Dret”.

L’Obra Cultural Balear mai no ha fet ni ha propiciat cap acte ni ha fomentat mai cap conducta contrària a l’Estat de Dret i els promotors d’aquesta moció ho saben prou bé; però tot indica que la seva pretensió és voler escanyar econòmicament l’entitat per afeblir-la i, en darrer extrem, fer-la callar.

L’Obra Cultural Balear es presenta a les convocatòries de subvencions que s’adapten als seus objectius i considera convenients, i si n’aconsegueix alguna, presenta la documentació requerida, es fiscalitza aquesta documentació i si s’ajusta a la convocatòria, se li concedeix. Per tant, tot sembla indicar que allò que es vol amb aquesta moció és marginar l’OCB de qualsevol convocatòria pública de subvencions perquè, segons els promotors i fal·laçment, “fomenta conductes contràries” a la llei.

L’OCB fa cinquanta-cinc anys, un mes i 8 dies que lluita aferrissadament per la llengua i la cultura catalanes i per al país, sí, per a aquestes illes tan maltractades i negligides en tants sentits. I d’aquesta causa de dignificació no en dimitirà mai costi el que li costi, malgrat les amenaces que pugui rebre, les desacreditacions i els atacs de què sigui objecte. I tampoc no cessarà mai d’exigir la vigència escrupolosa dels drets personals i col·lectius que tant ens ha costat de recuperar, sobretot els lingüístics que segueixen sent combatuts, vulnerats, marginats i ignorats amb un silenci de fons que ens omple d’oprobi. Uns drets lingüístics vexats que no mereixen cap Moció per exigir la seva observança.

Durant aquets 55 anys, un mes i 8 dies de lluita constant l’OCB n’ha vistes de tot color, a moments les ha passades molt magres i ha patit les conseqüències més nefastes de la intolerància i l’apartheid. I de totes n’hem sortit perquè l’únic que ens mou és la noblesa de la nostra causa.

Per tant, l’OCB no tem les amenaces, ni les mordasses, ni les coaccions. Sobretot, però, no tem gens la llibertat que tant desespera a molts. I de la llibertat sí que en feim i en farem sempre apologia. I per això, seguim exigint l’alliberament immediat de Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Moltes gràcies.