marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

30 de gener de 2011
0 comentaris

ANTONI SERRA, ELOGI DE LA MALSOFRIDURA

Ahir, al Teatre Mar i Terra de Palma, els amics i lectors d’Antoni Serra, encapçalats per Sebastià Bennàssar i Miquel Vicens, li reteren reconeixement i homenatge. En el decurs de l’acte es presentà el text “Antoni Serra. La ploma i el capell”, una antologia de textos d’amics de l’autor a cura de Bennàssar i Vicens, editada per El Gall, editor, en la seva col·lecció El Cabàs.

D’Antoni Serra, se’n poden  dir moltes coses perquè ha fet i fa una feinada; perquè ha escrit i escriu intensament i, per paga, ja no és cap nin.

En repassar les seves cuites i treballs, val la pena referir-se a la seva vinculació al Segon Congrés de Cultura Catalana, del qual en fou el secretari tècnic a les Illes Balears. Aquest Segon Congrés arrencà el  gener del 1975 al Col·legi d’Advocats de Barcelona i arriba a Mallorca el juny de 1976. En els dos anys d’activitat frenètica, reuní més de 12.000 congressistes i s’hi adheriren 15.000 persones i 1.500 entitats. El manifest per l’ús del català que elaborà va ser signat per més de 300.000 persones, de les quals,  exactament 45.547 eren de l’arxipèlag. I estam parlant de fa trenta-sis anys, exactament, i en unes condicions polítiques, socials i culturals deplorables.

D’aquest aire fresc favorable al català i a la seva cultura, i que afectà tot el seu territori, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó passant per l’Alguer, en naixeren moltes altres iniciatives cíviques arreu dels Països Catalans amb la llengua i la cultura catalanes com a tall de feina. D’aquesta manera, la marca del Segon Congrés engegat en un temps ensutjat i malagradós segueix sent un far, una referència permanent, i són molts els que se’n senten deutors.

I en aquesta feinada tan ben feta hi trobam en Toni, del que se n’ha d’emfasitzar, precisament, la feineria. Més de cinquanta llibres i milers d’articles, cròniques i reportatges, requereixen dedicació  rebeca i constant; com també és exigent seguir la petja dels escriptors que hom aprecia o estar atent  als valors que emergeixen i que troben espai per al comentari als seus escrits en premsa.

També costa seguir les camades de la utopia en una terra inexistent, com sosté en Toni que és la  nostra. Com sigui, d’ell molts n’hem après que si les conviccions –tant personals com col·lectives- no  s’activen, no tenen la voluntat de voler ser, per molt profundes i consistents que siguin, no serveixen  per fotre ni per fer llum.

És en el treball exigent i en la tenacitat incombustible que demostra el malsofrit més productiu d’aquesta terra –inexistent, hem quedat?- que tots hi podem trobar l’empenta que ens aviï per demostrar-nos que ser més responsablement cultes i, per això, més lliures, és possible. I sobretot ara  que revifen els calius de la intransigència, de la intolerància i del gregarisme; de l’embeneitament o la toixesa, en definitiva.

Per això, convé que Antoni Serra segueixi convocant-nos al somni, al treball i a l’exigència sense estalviar-se cap renyada ni cap crítica. És des de la teva introntollable independència de criteri; des del rigor de la discrepància; des de la talaia de la seva erudició no sotmesa i, per això, alliberadora, que ens pots armar de valor. És des de la intempèrie, lluny de canongies i capelles que es poden posar  messions fortes per la creativitat sòlida i perdurable.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.