marginàlies

En el ple dels estralls de les servituds de les drogues, en els inicis de la dècada dels anys noranta del segle passat, en concret el febrer de 1992, es fundava a Palma l’Associació Altruista El Refugi amb un objectiu ben definit: acollir i atendre fins on pogués els ionquis i l’allau esgarrifosa de persones que vivien i morien -les sobredosi no s’estroncaven- al carrer. Per això, llogà un hostal al carrer dels Apuntadors que, als pocs mesos, va ser objecte d’un atemptat amb bomba incendiària que miraculosament -i per la intervenció decidida d’un monitor- no provocà cap víctima.

Arran d’això, el Consell de Mallorca, ja l’any 1994, cedí a l’associació uns locals a la placeta de la Misericòrdia, que es batejaren així, Sa Placeta, en la que s’acollia els drogodependents residuals, es feia intercanvi de xeringues, se subministraven condoms, s’atenia sanitàriament i es començà a dispensar metadona. El 1995, a la plaça de Mercadal, El Refugi hi obrí un nou espai, Cas Carrilano, per apropar-se més als focus de la necessitat extrema mallorquina.

L’any 1996 El Refugi comprà la finca de Ca l’Ardiaca on hi traslladà les persones ateses a Sa Placeta de la Misericòrdia. En paral·lel, el Consell de Mallorca, a través de la seva direcció d’Inclusió Social, assumí com a propis els programes que duia a terme l’associació llogant-li bona part dels espais de Ca l’Ardiaca. Per això, durant un temps, El Refugi es féu càrrec dels coneguts per MENA, menors no acompanyats, que també acabaren essent atesos per l’administració pública.

Durant aquest itinerari –exposat breument- el president d’El Refugi va ser Antoni Garau Mulet, enginyer que des de 1964 fins a 1991 va ser el cap de Costes de les Illes Balears, i ara publica “Yo, Antonio Garau M. La verdad desnuda”. En aquest treball dedica un espai generós a la seva implicació amb El Refugi, de la que se’n sent molt orgullós; i també d’haver-ho fet amb Jaume Santandreu, actual síndic general de Can Gazà, Institut contra l’exclusió social. Considera Mulet que El Refugi, per no perdre la seva identitat, ha de fer efectiu un dels seus objectius fonamentals: engegar tallers per als exclosos més severs. I Jaume Santandreu pren aquest desig per lligar-lo al Taller Marginàlia, buc insigne de Can Gazà, en l’article “L’última voluntat del fundador d’El Refugi que podeu llegir clicant en aquest enllaç:

http://jsantandreuisureda.blogspot.com/2021/02/lultima-voluntat-del-fundador-del-refugi.html