marginàlies

Hi havia un temps que per aquesta terra més nostra que no ara només celebràvem el nom; el dia que vàrem néixer passava com els altres, llevat de qualque referència menor. De poc  ençà, hi ha hagut tornes: es fa més cas al dia de naixença que al dia del sant. És igual, tanmateix: jo, com la immensa majoria, crec, els celebr igual. I celebrar vol dir, acomplir solemnement, festivar – acollir amb festes- com ens indica l’Alcover-Moll. Els que em coneixen prou em retrauran que no som gaire d”acollir amb festes” gairebé res…

El meu preceptor menor m’ha fet un quadre per festivar com cal, aquesta vegada sí, els meus 68 anys. És clar que celebr tots els presents que m’arriben, però aquest quadre té un plus o suplement que el fa molt especial i inigualable. Ja forma part d’una pinacoteca, la dels meus preceptors, que no té preu.

Gràcies a tots els qui m’heu felicitat i també als qui ho voldrien haver fet i no hi han pensat.