marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 de setembre de 2022
0 comentaris

AMETLLES GARAPINYADES

Demà és Sant Mateu, patró de Bunyola, el meu poble, festa gran, per tant. Ara mateix, a l’hora d’escriure aquesta nota, des de casa sent força remor, senyal que algú ha “pujat a l’arbre” i s’ha fet amb el premi. Segons Bàrbara Suau, historiadora i qui ho sap tot de Bunyola, veritable cronista oficial de la vila, diu que “La pujada al pi ensabonat” que figura al programa de festes, hauria de ser “Pujar a l’arbre” que era com fa temps es coneixia aquest joc. Ja que s’ha recuperat no fa molts d’anys, recuperem també la denominació, i no ens n’empenedirem.

D’aquestes fetes patronals bunyolines les “avellaneres”, a altres indrets les diuen “torroneres”, segueixen sent una oferta més per molt que no apareguin en el programa oficial. Clar que han canviat els envelats de lona per remolcs, però l’essència és la mateixa desafiant temps nous i usatges espatarrants. De fet, a un dels “avellaners” que enguany han tocat comparació, l’hem vist créixer any a any. El record quan era una al·lot pucer, com jo, i ara també deu tenir nets.

I de les ofertes avellaneres, la que per mi és la més festosa, a part de les pomes confitades, són les ametlles garapinyades. Na Ceta, la filla, i en David, el seu xicot, me’n dugueren dues bossetes com la que il·lustra aquesta nota i celebr, així, solemnement sant Mateu.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.