marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

8 de setembre de 2022
0 comentaris

ALLÒ QUE SENT I DIU

Els dits saben com s’han de moure
per escriure el que no existia.
Amb precisió mai no vista
els dits fan dir a la ploma allò
que el pensament mana que sigui
expressat sense cap recança.
L’inestable so del plomí
fregant el paper acompanya
l’escriptura a qui no li cal
cap veu per fer dir i sentir
l’absurditat de tot plegat.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.