marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 de febrer de 2023
0 comentaris

ALLÒ QUE QUEDA PER ESPERAR

Voldria poder sentir cos endins els efectes de les paraules com ara sent el punt de dolor intens i constant, ben definible, rere l’ull esquerre o el deixant sonor de l’aigua que penetra lentament la terra gelada i ansiosa. Sentir el pessic a l’orella en dir desig, de la mateixa manera que es pot sentir als polsos i al front el pes i la intenció d’una corona de papallones. Sentir el glatiment de cada mot a les vísceres o a qualsevol punt del mapa de la pell, de la mateixa manera que es percep el pàmpol sedós d’una flor en el tou dels dits o el frec incitant de dues llengües que esperen delitoses les notes d’un oboè disposades a ser un ésser viu que neix, creix, es multiplica i fineix perquè no li queda res més per esperar.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.