marginàlies

Ahir vaig poder assistir a l’estrena del documental de Pep Bonet y Rafel M. Creus “Fel de la terra”, sis històries de persones singulars de Mallorca que han viscut les seves pesantors i tribulacions injustament desacreditades en la illa que podria ser mirall socioecològic si no estigués presa per la voracitat del guany fàcil i la cobdícia desenfrenada que mena inexorablement a la corrupció.

Sis històries que han provocat prou dany a qui les ha viscudes però que, al cap darrer, han donat pas a un esclat de vida, que és allò que han captat de forma extraordinària Bonet i Creus. Històries de vida en una illa que “fa mal”, enmig d’una mar de cada cop menys nostra i  que en el documental també es fa omnipresent.

La fel de la terra, nom vulgar de la planta Erythraea Centaurium pel seu gust amarg, es feia, o es fa servir per als trastorns digestius. A més, segons la mitologia, el centaure Quiró va curar una ferida profunda causada per una llança enverinada gràcies a aquesta planta. Bonet i Creus, així, juguen amb el significat i les propietats d’aquesta herba i també amb l’humor viscós, de color verdós o groguenc, i de gust molt amarg, que procedeix del fetge, per bastir un treball notable que s’ha cuinat lentament i sense comptar amb cap ajut institucional.

Un exercici bell que tant de bo ajudàs a curar-nos el menyspreu vers els abusos individuals i col·lectius, i la indiferència vers els patiments de Mallorca.

Desconec la ruta que seguirà el documental, però hauria de ser amb moltes aturades per poder amplificar com es mereix la seva vàlua.