marginàlies

S’havia proposat fer una becaina breu, reposar la pensa cinc minuts a tot estirar, però el son l’ha pres tan fort que ha somniat i tot, allargant el descans fins a la mitja hora. S’ha despert ben descansat, però amb set, amb la boca pastosa, i dret devora la cadira on el moix també roncava, encara hi ha vist el gegant amb qui ha somniat.

A la cofurna on dormia quan li varen caure les dues dents centrals de dalt, en Hoss Cartwright, el fill bonifaci de la sèrie “Bonanza”, l’actor Dan Blocker, li contava la rondalla ”En Joanet de l’onso” amb accent sud-americà. I encara sent les seves rialles poderoses que el feien tremolar com la confiança de les criatures en acabar de llegir:

Es batle fa senya an es saig i demés força que menava, de que li posen ses mans damunt, i ells ja hi estan abordats. Però En Juanet agafa es saig p’es garrons; i, fent-lo servir de garrot, se posa a pegar a dreta i a esquerra, i venga ventai i altre ventai, i sardonaia i altra sardonaia, que no hi havia qui hi paràs. Allà on feria, feia portell. Hi va haver ventim i bescuit per tota la Justícia, i p’es pares i mares, germans i germanes, cosins i cosines i demés parents, amics, coneguts i benefactors d’es morts, tant com el volgueren.

I Dan Blocker, la bella persona de Hoss Cartwright, ha tornat a riure amb força abans d’esvair-se. Va ser ell qui li va fer veure en una televisió beneïda pel rector en un blanc i negre que insinuava més que no mostrava, dies abans que li caiguessin les dues dents de dalt de cop, que a vegades, no sempre, poques vegades, per ventura, però hi ha pics, molts pocs segurament, que la bondat arrela i treu tanyades.