marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

26 de febrer de 2011
0 comentaris

ALEXANDRE BALLESTER, SETANTA-VUIT ANYS

Alexandre Ballester fa avui setanta-vuit anys. Celebra l’aniversari a l’hospital, on es recupera d’una anèmia ferrenya. Ahir el vaig anar a veure i no el vaig localitzar a l’habitació que m’havia indicat, sinó instal·lat a la sala d’estar de la planta on hi ha improvisat el seu escriptori. No té el cos a to, però el seu cap no n’ha tocat conseqüència: planifica i organitza sense descans i els vespres, em diu, amolla la imaginació perquè li descrigui quadres escènics, que el matí escriu en quartilles, com sempre ha fet, amb sa lletra amable però decidida.

Espera amb impaciència que surti de la impremta l’obra teatral “Un no res d’eternitat”, que ha dedicat a Albert Camus, i proposa celebrar amb tota energia i convicció el dia mundial del teatre, que se celebra  el 27 de març. Pur nervi, n’Alexandre, per molt que la veu, per culpa d’uns fongs cretins, no l’acompanyi com voldria. A la mateixa hora que conversava amb ell, a la Misericòrdia s’inaugurava la vint-i-dosena edició de la Setmana del Llibre en Català. Hi hagués anat si el bon amic Alexandre no estigués hospitalitzat; dies hi haurà per fer-hi unes quantes passades. Molts d’anys, mestre!

LA VIDA SENSE RÀBIA
24.01.2021 | 8.02
LA SANG QUE NEIX
13.04.2017 | 4.28

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.