marginàlies

Alessandro Marcello va néixer a Venècia un dia de febrer del 1673 i morí a la mateixa ciutat  el 19 de juny de 1747. Era matemàtic, constructor de globus, dibuixant i pintor, poeta en llatí i italià, músic i compositor, a més de parlar set idiomes. De la seva activitat poètica en destaca el conjunt d’epigrames “Cribaria”, que segueix la llinya de Marcial, i que, per algunes obscenitats, va ser degudament censurat.

Com a músic és conegut pel seu concert en re menor per a oboè, corda i baix continu que, curiosament, va donar a conèixer Johann Sebastian Bach en fer-ne una transcripció per a clavecí. Sent Aessandro Marcello contemporani d’Antonio Vivaldi, inicialment se li atribuí aquest concert i més endavant al seu germà Benedetto Marcello. L’adagi d’aquest concert es va fer famós per fer part de la banda sonora original de la pel·lícula italiana “Anonimo veneziano”, dirigida el 1970 per Enrico Maria Salerno.

Pensava en això mentre escoltava l’adagi d’aquest concert de Marcello en la versió de Bach i descarregava el llimoner que permanentment m’ofereix llimones. I en ple adagi he recordat que avui fa 94 anys que morí el poeta Kalil Gibran. I 46 que ho va fer Nino Rota; sense la seva música moltes pel·lícules capitals no ho serien.

I, sobretot, tenia present que avui fa 38 anys na Ceta, la filla, l’única Ceta del món capaç de crear-ne els que calguin, de mons, per fer aquest que ens viu més passador, més mengívol, més capaç d’apregonar els colors. I de cop l’adagi del concert de Marcello passat pel déu Bach s’ha convertit en arc que neix aquí i es pon a Navas.