marginàlies

Avui fa 272 anys que morí a Venècia i als 79 anys Tomasso Albinoni, un dels músics barrocs italians més destacats i a qui Bach admirava. De família de comerciants rica, estimà totes les arts i per expressar-se es decidí per la música: va estudiar violí i cant i destacà en ambdues disciplines. Per al posició de la família en la república veneciana, pogué compondre lliurement, sense comptar amb el mecenatge ni de l’Església ni de la noblesa.

Va escriure una cinquantena d’òperes, tot i que és més conegut pels seus concerts, especialment d’oboè. De concerts en va compondre  64, 8 simfonies i 97 sonates. I per al gran públic, tanmateix, tota aquesta feinada no compta; sols se’l recorda per l’Adagio que porta el seu nom. Un tema que, ves per on, no és seu, és de Remo Giazzoto, un musicòleg i crític italià que classificà i catalogà les obres d’Albinoni, precisament.

Giazzotto va dir que havia trobat un  fragment d’un manuscrit d’Albinoni a la Biblioteca Estatal de Dresde –se suposa que era un moviment lent d’una sonata a trio- i que l’havia arranjat, no compost. Així, el 1945 el va escriure i el 1958 el publicà per primera vegada atribuint-lo a Tomasso Albinoni. I d’aleshores, fins ara.

Que Giazzotto i la seva trapelleria no ens distreguin d’Albinoni.