marginàlies

Víctor Gayà és un autor més que sòlid que començà editant el 1990 i que fins ara ha presentat una vintena d’obres, les darreres de les quals els reculls poètics “Retorn a l’obert” (2019) i “Thàlamos” (2021) -convertida en cantata per Mercè Pons- i la novel·la “Cabres” (2023).

Ara, a Lleonard Muntaner, editor, presenta el seu segon recull de contes (el primer va ser “L’últim métar”) “La copa buida de Mahler”. Devuit contes breus plens d’idees, de poètica i d’aforismes, característiques fonamentals de les seves obres.

En aquests contes que hom s’atreviria a dir mahlerians, la condensació pren tots els caires del valor i els personatges, solitaris tots, naveguen i alguns naufraguen en les tragèdies quotidianes que mai no ens deixen. Personatges descentrats, també, però ambiciosos que es veuen en la necessitat apressant d’haver de decidir o deixar que decideixin per ells.

El títol ens remet a Mahler, a la tragèdia que va viure i que Víctor Gayà, com ja s’ha dit, encomana als seus personatges. I és per aquí, a més d’altres referències musicals que acompanyen les faules, on es pot trobar el fil que uneix els relats, més que no contes com li agrada dir a Víctor Gayà.

En aquest sentit i en aquesta obra ell hi veu més fotografies que no una pel·lícula on el més important no és el que passa, tot i que passen moltes coses, sinó com passen i com s’expressen; com pren protagonisme la idea sense que aquesta aproximació a la filosofia caigui en l’avorriment, ans al contrari. Per això, el narrador intervé en el relat i pot arribar a prendre partit quan ho creu adient.

Es tracta, per tant, d’una obra que s’ha de llegir com si fos una composició musical; d’uns relats per fruir, rellegir i omplir els marges d’anotacions.