marginàlies

Ahir, l’Obra Cultural Balear presentà les al·legacions de l’Avantprojecte de modificació de la Llei de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que ha elaborat el Govern de l’arxipèlag per tal que el català deixi de ser requisit per accedir a l’Administració o per ocupar-hi un lloc de treball. Aquestes són:

A.
FONAMENTS DE DRET

Primer. L’article 14 de la Constitució proclama la igualtat dels ciutadans davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. L’article 31 disposa que la programació i execució de la despesa pública respondran als criteris d’eficiència i economia. L’article 103 prescriu que l’Administració Pública actua d’acord amb el principi d’eficàcia. A més, en l’article 149.1.18a  declara que l’Estat té competència exclusiva sobre «les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari del seu personal funcionari, les quals garantiran, en qualsevol cas, als administrats un  tractament comú davant aquelles».

         Per això, l’Avantprojecte no s’ajusta a la Constitució.

Segon. L’article 4.1 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix que la llengua catalana és oficial i pròpia de les Illes Balears; en l’article 4.3 prescriu que les institucions de les Illes Balears han de garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels  ciutadans de les Illes Balears; en l’article 14.3 disposa que els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada, i en l’article 35 es preceptua que la normalització de la llengua catalana és un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma.

Per això, l’Avantprojecte no s’ajusta a l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

Tercer. L’article 54.11 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic diu que els empleats públics han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que ho sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori, i l’article 56.2 d’aquesta Llei, que preceptua que les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de feina a les comunitats autònomes que tenguin dues llengües oficials.

Per això, l’Avantprojecte no s’ajusta a l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

Quart. Els articles 1.2, 11.3, 16.1, 22.2, 23.3 i 39 de la Llei de normalització lingüística proclamen com un dels seus principis cabdals el de la progressivitat en la normalització.

Per això, l’Avantprojecte no s’ajusta a la Llei de normalització lingüística.

Cinquè. Els articles 43 i 44 de la Llei de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma prescriuen que la llengua catalana és la llengua ordinària en l’actuació administrativa i en els procediments administratius.

Per això, l’Avantprojecte no fa viable l’aplicació dels articles esmentats de la Llei de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma.

 B.
RAONAMENTS

Primer.
L’Avantprojecte no té en compte que la llengua catalana és, a més de llengua oficial, la llengua pròpia de les Illes Balears. En aquest sentit, no s’entén que per aquesta doble condició no s’exigeixi que els que els empleats públics la coneguin per accedir a l’Administració o per ocupar-hi un lloc de treball.

Si aquesta proposta d’avantprojecte es converteix en llei, les Illes Balears passaran a ser un dels pocs territoris del món en què no s’exigeix als empleats públics de la seva administració pública el coneixement de la llengua oficial i pròpia del país.

La proposta ens acosta al model lingüístic d’una administració colonial i ens retrotreu a temps passats d’insensibilitat al pluralisme lingüístic i cultural.

Segon. El requisit lingüístic no és una exigència discriminatòria, com ha proclamat el Tribunal Constitucional en la Sentència 46/1991, de 28 de febrer, i en la Sentència 31/2010, de 28 de  juny.

Tercer. El model lingüístic que es vol implantar és evidentment més car que el model actual perquè requerirà més inversió en cursos de formació per al personal ja seleccionat. Això és contrari a la política d’austeritat que ha de dur a terme l’Administració i va en contra del principi constitucional que disposa que la programació i execució de la despesa pública respondran als criteris d’eficiència i economia. Seleccionar nous empleats públics que no  saben català i posar a la seva disposició cursos per aprendre’l resulta més car que seleccionar personal amb la preparació lingüística adient per dur a terme les seves funcions.

Quart. És una reforma pensada per satisfer interessos particulars i d’una part dels empleats públics que no té en compte els drets dels ciutadans a ser atesos en la llengua pròpia de la  comunitat. Per tant, es protegeixen uns interessos sectorials i es lesiona l’exercici dels drets lingüístics constitucionals, estatutaris i legals.

Cinquè. Amb aquest nou model, no queden garantits els drets dels ciutadans a ser atesos en la llengua pròpia de les Illes Balears. Per tant, la proposta vulnera el principi d’igualtat davant la llei i conculca el principi de tractament comú dels administrats davant l’Administració en matèria lingüística i la igualtat de drets lingüístics dels ciutadans.

Sisè. És incoherent, i va en contra del principi d’eficàcia, seleccionar personal al servei de l’Administració que no tendrà coneixements de la llengua pròpia i oficial quan aquesta és la llengua de l’actuació administrativa i dels procediments administratius.

Setè. L’Avantprojecte no garanteix l’ús normal i oficial de la llengua catalana, va en contra de la normalització progressiva de la llengua catalana i accentua la consideració de la llengua oficial i pròpia de les Illes Balears com una llengua subordinada.

 C.
CONCLUSIONS

Primera. La proposta no garanteix:

1.   La igualtat dels ciutadans davant la llei en matèria lingüística.

2.   L’eficàcia de l’Administració pública.

3. La programació i execució de la despesa pública en criteris d’eficiència i economia.

4. Un tractament comú dels administrats davant l’Administració en matèria lingüística.

5.   L’ús normal i oficial de la llengua catalana.

6.  La creació de les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües oficials quant als drets lingüístics dels ciutadans.

7.   La normalització progressiva de la llengua catalana.

8.  La recepció de resposta de l’Administració en la llengua catalana i l’atenció al ciutadà per part dels empleats públics en la llengua catalana.

9. La selecció d’empleats públics degudament capacitats en la llengua pròpia de les Illes Balears.

10. Que la llengua catalana sigui la llengua ordinària en l’actuació administrativa i els procediments administratius.

Segona. En definitiva, som davant una mesura que és incoherent amb el bloc normatiu establert; que va en contra dels principis de defensa i promoció de la llengua catalana, i que no s’ajusta a les necessitats de normalització que exigeix la situació sociolingüística actual de la llengua pròpia de les Illes Balears.

 Per això,

 SOL·LICIT:       

Que es prenguin en consideració les al·legacions i, en conseqüència, que es retiri la proposta d’Avantprojecte i que es creï un espai de debat que permeti analitzar el règim de les llengües oficials en l’àmbit de l’Administració i dels empleats públics.