marginàlies

L’editorial Moll, fundada per Francesc de B. Moll tot seguint l’obra d’Antoni M. Alcover, enguany ha fet setanta-set anys. És, per tant, una peça important en el redreçament cultural de l’arxipèlag i està fortament marcada per dues obres essencials: el Diccionari Català-Valencià-Balear i el recull de les rondalles mallorquines fet per En Jordi des Racó, val a dir, per mossèn Alcover. Aquests exigents setanta-set anys i l’impecable full de serveis no han estat suficients per estalviar-li dificultats econòmiques; entrebancs que l’han situada en una posició força complicada. Per això, demanen als lectors de la catalanoparla un esforç addicional i que adquireixin obres del seu fons per ajudar a recuperar-la.

Fer un volt pel seu lloc web (www.editorialmoll.es) suposa recórrer els camins que ha marcat la literatura catalana durant els darrers decennis. Hi trobam, a talla d’exemple, el primer número de la Revista Raixa, “El que s’ha de saber de la llengua catalana”, de Joan Coromines, opuscle escrit en anglès el 1950. O les obres teatrals “Faust”, de Llorenç Villalonga, o “Tècnica de cambra”, de Manuel de Pedrolo. O “Mirall de la veu i el crit”, de Jaume Vidal Alcover. O “La bellesa de l’home“, de Miquel Àngel Riera. O “Carn d’olla”, de Jaume Cabrer. O “Figues d’un altre paner” de Maria Antònia Oliver. Bon tast! Hi trobam també els “Poemes de Mondragó”, de Josep M. Llompart, editats justament ara fa 50 anys; efemèrides, per cert, que ha passat excessivament de puntetes. Hom no s’està de reproduir, donat que hem entrat al desembre, una de les “Dues nadales per a clavecí”, que clouen aquest poemari capital:

¿Nevareu altre cop la vostra antiga
benignitat damunt la sang i l’ombra?
¿Esmolaran l’Estel mestrals propicis,
perquè hominibus pax la Veu conjuri
i es badi l’edelweis a la muntanya?
Us espera la nit, l’encesa fosca,
el vell dolor dels pobles, la fatiga
lentíssima dels dies, amb tumbagues
de boira, cinemes de suburbi,
cantonades de pluges hivernenques,
cossiols al terrat, captaires, lluites.
¿Retornareu per cels d’argila i somni?

En fi, donem una mà a l’Editorial Moll, que bé s’ho mereix!