marginàlies

Demà dissabte, 29 de desembre, a les 20.00 hores, al Teatre Xesc Forteza de Palma, tendrà lloc l’Homenatge a Aina Moll i Marquès organitzat per l’Obra Cultural Balear. Es tracta de l’acte central que organitza l’entitat per commemorar la Diada del 31 de Desembre, que recorda la conquesta de Mallorca per part de Jaume I. A més, l’esdeveniment s’inclou en el programa de celebració dels 50 anys de l’OCB i s’afegeix a les activitats que s’han anat organitzant al llarg de l’any 2012 (edició d’un cava commemoratiu, edició d’un calendari dels 50 anys, Trobada de socis de l’OCB a Lluc i número especial de la revista El Mirall).

L’acte vol retre tribut d’agraïment a una de les sòcies fundadores de l’entitat, Aina Moll i Marquès, filòloga pionera en tants de camps i impulsora incansable, des de diferents càrrecs de responsabilitats, de la llengua catalana. L’OCB s’afegeix d’aquesta manera als homenatges fets a Aina Moll durant el 2012, entre els quals destaquen el reconeixement per part de l’IEC i el nomenament com a Doctora Honoris Causa per part de la Universitat Oberta de Catalunya. També enguany l’OCB ha dedicat a Aina Moll i Marquès una nova modalitat dels Premis 31 de Deseembre, la que duu el seu nom i que distingeix una persona o entitat que hagi destacat per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic.

Amb aquest homenatge l’entitat vol establir un pont amb les figures de Mossèn Alcover -enguany s’ha celebrat el 150è aniversari del seu naixement-, Francesc de Borja Moll i Aina Moll. El primer va ser l’impulsor del Diccionari Català-Valencià-Balear, tasca que fou conclosa pel segon i a la qual Aina Moll també hi va fer aportacions. I Francesc de Borja Moll impulsà la fundació de l’Obra Cultural Balear, a la qual hi participà també la seva filla. Es tracta, doncs, de la demostració de la continuïtat històrica entre els sectors favorables a la llengua catalana a Mallorca.

Aina Moll i Marquès (Ciutadella de Menorca, 1930), ha dedicat gran part de la seva vida a l’estudi i a la promoció de la llengua catalana. Li ve de família. El seu pare, Francesc de Borja Moll, va ser un il·lustre filòleg, com ja s’ha dit, va ser el continuador de l’obra de Mossèn Alcover, editor, impulsor de l’Obra Cultural Balear i Homenot de la nostra cultura. Aina Moll, “na Molleta” com l’anomenava Mossèn Alcover, va viure des de ben petita envoltada del bo i millor de la intel·lectualitat catalana. Tots els filòlegs, del país i estrangers, i tots els escriptors catalans que passaven per Mallorca, visitaven l’editorial Moll i les oficines del Diccionari.

Amb 17 anys s’inicià en la dialectologia acompanyant son pare i el filòleg Sanchis Guarner en un llarg viatge d’enquesta per Catalunya per a l’Atlas lingüístico de la Península Ibèrica (ALPI), i obtingué el Premi Marian Aguiló de l’IEC per un recull del lèxic de Joaquim Ruyra. Llicenciada en Filologia Romànica per la UB, l’any 1953, entre 1954 i 1956 amplià estudis a les universitats de la Sorbona-París-, Estrasburg, Frankfurt i Zurich. Col·laborà en la redacció dels toms IX i X del Diccionari Català-Valencià-Balear i en la revisió i reedició dels toms I i II, i va dirigir les col·leccions de l’Editorial Moll.

L’any 1961 va obtenir la càtedra de francès de l’Institut “Joan Alcover” de Palma i publicà una sèrie de 13 llibres de text de llengua i literatura franceses. Al mateix temps, fora d’horari, ensenyava també català al mateix institut i també a l’Estudi General Lul·lià. Va ser la primera directora de l’Escola d’Idiomes de l’Estudi General (1961) i va organitzar els primers Cursos d’Estiu de Català a Mallorca (1978-1980). Participà molt activament en les activitats de resistència cultural, tant a Mallorca com al Principat i al País Valencià. Durant els anys 1950-1962, tenien un paper preponderant en aquestes activitats els Secretariats de l’Obra del Diccionari (de Palma, Barcelona, i València), i, quan els Secretariats es dissolgueren, a l’acabament del Diccionari, la seva tasca va ser continuada per entitats cíviques de nova creació: Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear (de la qual va ser sòcia fundadora l’any 1962), Acció Cultural del País Valencià. Amb totes va col·laborar des de l’inici, i ho fa encara ara.

És membre de diferents societats científiques, com la Société de Linguistique Romane, del Grup Català de Sociolingüística, de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i de l’Institut d’Estudis Catalans.

En iniciar-se la primera legislatura de la Generalitat de Catalunya restaurada (abril de 1980), va ser nomenada Directora General de Política Lingüística (càrrec que no tenia precedents i que, més tard, es va crear en totes les comunitats amb llengua pròpia diferent de l’oficial de l’Estat). En retornar a Mallorca va coordinar la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears. Hi va treballar de 1990 al setembre de 1995, any en què es va jubilar -però continua treballant en temes de la seva especialitat.

Ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1989) i amb el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (1997).