marginàlies

Fa un glop de l’aigua amb llimona, cada dia se’n beu un litre i mig, retira tot el que hi ha a la taula amb braser per poder concentrar-se i escriure la seva participació mensual a la revista digital del seu poble. Només té mitja hora per enllestir-la i no vol que res el distregui, que li basta no-res per perdre el fil.

“Fa un glop d’aigua amb llimona…”, escriu amb decisió, però de cop s’atura, aixeca el cap i es torna a repetir com fa una estona que la pel·lícula “Happy End”, d’en Michael Haneke, que li havien recomanat persones a qui escolta i sol fer cas, i que acaba de veure, no li ha agradat. O no li ha arribat gaire cosa, per ser més precís. No ho pot fonamentar, però així ho sent.

Un segon glop d’aigua amb llimona i segueix escrivint: “cada dia se’n beu un litre i mig…”, però altre cop l’aspror excessiva el torna a distreure. No vol una llimonada; vol simplement aigua amb un poc de llimona. Res de sucre ni altres edulcorants. Per a un litre i mig basta que suqui dues llimones i n’hi posa una altra no molt grossa en tallades.

Va som-hi, torna resolutiu a la redacció: “retira tot el que hi ha a la taula amb braser…”, però les ganes d’anar a orinar el tornen a distreure. Li han recomanat que begui molta d’aigua per facilitar l’expulsió de les arenes del ronyó dret i ha d’anar a orinar sovint. Per ventura mentre va a l’excusat, evacua i retorna se li acudirà la manera de lligar la frase que ha començat amb el tema que vol tractar.

Altre coap davant l’ordinador segueix: “per poder concentrar-se…” i instintivament mira el rellotge que té just davant: entre això i allò ha passat un quart i n’hi queda un altre a tot estirar per parlar de la impressió que té que amb massa freqüència hi ha persones i parelles que tracten els nadons -des de la concepció en totes les seves formes fins als primers anys de vida- com gestionen l’arribada d’una mascota i en tenen cura.

Poc temps per tractar una qüestió tan urticant…