marginàlies

com la llengua engolada
que empara la gota de mel
en cerca de la sortida de la boca
per la comissura dels llavis

com la dolçor lírica
del llençol de cotó
en esqueixar-se

com l’estupor de qui rere
el crit d’un infant
hi veu l’exaltació de la sang

com la plenitud del mot
quan es diu per primera vegada.

com la innocència de qui demana
què mengen els morts