marginàlies

S’hi està bé a casa si, havent desat les estances, et pots lliurar a l’embadocament. A l’instant compareixen els adreços que més i millor pacifiquen mentre tires la vista per la balconada que s’obre a la tramuntana i a la serra que l’entapina. I és ben probable que, perdudes les llambregades pels laberints que formen els terrats urbans, del fons del cel més emblanquinat aparegui una quadriga roja que et recordi les revoltes que encara tens pendents i el paradisos que et resten per conquerir.

O que un esbart dels coloms que tant preocupen a la municipalitat per la seva profusió escrigui a l’aire i amb la lletra ben clara la tanka que fa:

Cremen les ales.
Els versos no diuen res
si l’ombra parla.
De gambirot ve la mort
dansant damunt els calius.