marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
ACÍ TENIU ELS FIBLONS DELS ESCORPINS
És probable que molts no els acceptin, aquests fiblons desactivats, però cal que els reti igualment, per molt que acabin lamentablement rebutjats. És segur que no tothom donarà per clos el trau obert accidentalment pel meu comentari “Congregant escorpins”, emperò m’és peremptori dir el que segueix. Les persones que adesiara s’atansen al meu blog saben que combín com millor sé comentaris sobre els marginaires socials, sobre les tenacitats en la lluita a favor del fet nacional i certes pinzellades d’escriptura creativa: contes, poemes i alguna corrua d’apotegmes. El comentari sobre la congregació d’escorpins pertany a aquesta darrera deu.
De fet, forma part del material d’un recull poètic en elaboració. Per això, dotar-lo de transcendència i fer-lo avenir amb persones que responen a un nom i a dos llinatges, i amb la meva condició de president de l’Obra Cultural Balear és improcedent i, per la mateixa cosa, injust. És obvi, però cal que sigui dit. L’entitat que represent té perfectament establerts els mitjans per fer els seus comunicats. És obvi, però cal que sigui dit, que l’Obra Cultural Balear no s’expressa a través del blog personal del seu president. Ni necessàriament allò que expressa el seu president és allò que en pensa la Junta Directiva que encapçala. És obvi, però cal que sigui dit. Em sap molt de greu; un greu dolorós –qui em coneix sap que no mentesc- el mal que hagi pogut ocasionar sense voler –insistesc- tant a l’entitat com a persones, l’honorabilitat de les quals mai no he volgut vulnerar ni posar en entredit. Torn a dir que la malaurada congregació d’escorpins era/és el retall d’una provatura poètica. Ací teniu, arrencats, els fiblons dels escorpins i les feristeles en gàbies; i el verí dels escurçons, empotat i convenientment desintoxicat. Tota manera, deixau que els poetes segueixin recitant, que no s’acabi el vers malgrat la meva malaptesa i la conseqüent potineria.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els que et coneixem sabem la facilitat de paraula que tens a l’hora de deixar-la plasmada damunt qualsevol suport. No és que no entengui de literatura, sinó que el poema d’ahir m’hi evocà.
Serà un plaer enorme poder llegir el poemari sencer quan estigui acabat. Amb aquest tast que ens regalares ahir de ben segur que superarà el Cant davant el mur. Estic contenta que tots aquests anònims hagin acabat la lletania d’insults i que ara puguin gaudir amb molta més tranquil·litat del tast.
Força i endavant, Jaume!
Jaume, algú com tu, amb una responsabilitat cívica i pública, hauria de ser una mica més conscient del poder de la paraula i de les interpretacions que pot generar. Som molts els qui en llegir el teu post de dissabte el vam interpretar com un text amenaçador i inacceptable envers una persona la feina de la qual a Mallorca tots estimem i valorem. Només espero que com a mínim ella no arribés a llegir-lo. No s’ho mereix.
Evidentment que no vam interpretar el post com un ‘comunicat oficial’ de l’OCB, només faltaria! Això hauria estat d’una gravetat intolerable. Però era igualment difícil no pensar en la polèmica que, just el dia abans, la desencertada decisió de la teva junta havia desfermat, provocant que el president de l’OCB aparegués en portada de Cultura, i no precisament per lloar-ne la gestió…
Si vols discriminar amb tanta precisió les teves valoracions polítiques de la teva creació literària, sigues conscient, també, del moment en què dius cada cosa. Saber escriure també vol dir això. I si no en saps, limita’t a comentar congressos de jubilats, que és més senzill i menys arriscat.