marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 d'agost de 2017
0 comentaris

A L’OMBRA DEL MORER GAZANENC

El responsable observa n’Ireneua, la primera ovella negra nascuda a Can Gazà en els quaranta anys que fa que la finca es dedica als deportats socials de Mallorca. Ja té mig any, Ireneua, i no és tan negra com quan va néixer; la seva negror, en aquests mesos, ha perdut intensitat i sembla que acabarà sent més bruna que negra peguera. Tanmateix, però, seguirà sent l’excepció, el punt escapat, la significació que tant alliçona.

En plena observació havent dinat, a prop dels quaranta graus, s’apropa en Jeroni prou carregat d’espatlles. En ser a l’alçada del responsable, li diu que vol conversar amb ell d’un tema important i delicat. El responsable li demana al seu torn si vol que vagin al despatx i en Jeroni li diu que no cal, que poden parlar allà mateix, a l’ombra del morer.

El responsable coneix bé en Jeroni i sap que la cosa tan important i delicada que li ha de comunicar tant pot ser, efectivament, una qüestió profunda, mala de resoldre, o una collonada, per dir-ho curt i ras. Coneix bé la seva hipocondria, les seves pors infundades, els neguits de tota naturalesa que arrossega com i amb els peus. És escardalenc, en Jeroni, tot i que menja amb voracitat. Empra tota l’energia en empaitar fantasmes, diu en Guiu, el seu company de cambra, i així no hi ha manera d’engreixar.

-Miri, aviat me moriré.

Ho ha dit com hagués pogut dir “fa una calorada” pujant en ascensor amb un desconegut. Al responsable, de fet, li ha costat uns segons capir el que ha dit i s’ha hagut d’esforçar per no riure.

-I com ho saps? Ets endevinador?
-No ho sé, i no, no som endevinador però ho sé.
-Hi puc fer res, jo?
-No ho sé, però ja li ho he dit.
-Vols dir que no m’ha de venir de nou? No pateixis, home, que tens corda per estona.
-No s’ho pensi, som més vell que l’arna i moriré aviat.

N’Ireneua mira els dos homes ben quieta, com si hagués seguit el diàleg i esperàs la fulminació immediata d’en Jeroni. I en veure que no ho fa, que se’n va carregat de manies i arrossegant els peus i les neurosis, es fa dues passes enllà per arrambar una fulla de morer.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.