marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 de març de 2021
0 comentaris

A L’AIRE

El voltor de Rüppell és capaç de volar fins als 11.000 metres (l’Everest, més el Puig Major i altres set-cents set metres damunt) i a una velocitat de més de 30 quilòmetres per hora. Un animal prodigiós dotat d’una vista excepcional, altament sociable i a punt de l’extinció com tot allò que escampa bellesa sense passar bacina. No n’ha vist cap mai, de voltor de Rüppell, però tirant la mirada més enllà del Teix n’imagina un planant a frec de la troposfera sense fer cap soroll, sentint el bé absolut del silenci, fendint la fredor de l’alçada, assaciant-se de solitud, sense cap fil de pensament, sent senzillament plaer a voler i volant com si cap servitud vital l’afectés. El plaer que sentiria ell cavalcant-lo com cavalcava l’àguila en Bernadet de la rondalla de la “Flor romanial”.

I tanta magnificència, es diu retornant la mirada als cossiols que rega, acabarà en terra. Tot hi acaba, en terra, des dels estendards de les derrotes fins als comanadors més sanguinaris. En terra, com la que conquereixen amb les mans i els genolls els marrecs que han descobert el moviment i l’olor d’allò que creix o es congria. A la terra que sempre mira a l’aire i el pren com la conquesta impossible, com la dominació temporal i precària.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.