marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

10 de setembre de 2012
0 comentaris

A LA RECERCA D’UBITI

Bàrbara Suau i Font, amiga, mestra, investigadora i la persona que, ara mateix, probablement més coses sap sobre el nostre poble, Bunyola, ha iniciat una recerca d’allò més interessant i sucosa per la qual cosa demana col·laboració. Es proposa esbrinar què significa “ubiti”, transcrit tal com el pronunciam al poble. I més en concret, l’expressió “quin ubiti”. Quan es diu o en quina situació s’ha sentit l’expressió; quin significat té o se li dóna i si es tracta d’un localisme o és una expressió compartida.
       A Bàrbara li agradaria saber “quin significat li dóna cadascú per fer un petit estudi d’aquesta paraula, que sembla ser poc coneguda fora de Bunyola”. Bona pensada, tenint en compte que no ha trobat per enlloc el mot.

Per mi, “quin ubiti” té el mateix significat que “trescalamena”, això és, malaveig, esforços intensos i repetits, agitació de treball, com indica el Diccionari Català-Valencià-Balear. També al fet d’anar per amunt i per avall, d’ací d’allà uns quants cops per resoldre un afer. Quant a l’origen, i a risc de passar per temerari, proposaria que es tracta d’una llatinada.

Ara que anam perdent tants mots per les bardisses de la globalització; quan tants noms d’indrets concrets del territori es desactiven per pura desídia i mala bava; quan la pressió per fer-nos emmudir -o museitzar en el millor dels casos- és tan enorme, em sembla un encert aquesta recerca d’ubiti. I tant de bo na Bàrbara pugui fer un opuscle amb totes les respostes.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.