MORIR A PLAER
Assegut rere un cafè amb llet en un cèntric bar barceloní, a tocar de les cinc de l’horabaixa d’un dimecres setembral, un xiscle d’espant, una frenada d’auto igualment nerviosa i un cop rotund, eixut però irrebatible, a quatre passes d’on m’estava, em féu saltar de la cadira. Havent pagat la consumició, vaig sortir de seguida