De petit, quan ma mare ens demanava que li portéssim això o allò i li responíem que no ho vèiem, sempre ens escometia dient que a la mar, no trobaríem aigua. I mentre ho deia, es dirigia al lloc on era la cosa o l’estri que ens sol·licitava i, en tenir-lo, ens cercava la mirada
No feia comptes parlar de pobresa, avui, que la mollera em va a mil i de gambirot, com les miloques sense control, però els diaris illencs presenten les darreres dades de l’Institut d’Estadística que s’hi refereixen i no puc avortar l’enlairament. Diuen aquestes dades que a les Illes Balears hi ha 191.197 persones que viuen
A Can Alcover, anit, es recordà Lluís Companys, de qui el passat 15 d’octubre es compliren setanta anys del seu assassinat, i Emili Darder, que el 24 de febrer d’enguany se’n compliren setanta-tres, de la seva execució. Es revivia i s’honorava, així, l’obra i el llegat tant del president màrtir i com del batle de
Mallorca, i tot el territori de parla catalana, és terra prolífica en empresaris i emprenedors. I d’aquests són molts els que utilitzen la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en el contingut i en l’etiqueta dels productes i serveis que ofereixen a la ciutadania, i no sempre se’n fa prou ressò. Per això, l’Obra
A la sala de juntes hi eren tots els membres del consell d’administració. L’ordre del dia presentava punts importants, “determinants”, havia precisat el president, però l’actitud i la parleria riolera de la majoria no feia sospitar que la reunió es presentava tensa. Ell entrà desconcertat. Saludà tothom fent mitja rialla i tot d’una es dirigí
Carlos Callón (http://www.carloscallon.com/), és el president de A Mesa pola Normalización Lingüística, la més gran entitat cultural de Galícia -que treballa en la promoció del gallec des de 1986- i el portaveu nacional de la plataforma unitària Queremos Galego. Dijous passat, en el cicle de l’Obra Cultural Balear “La recuperació i la protecció de llengües
Des del 1993, el 17 d’octubre està declarat per l’ONU “Dia internacional per l’eradicació de la pobresa”. Val a dir que ha servit de poc, aquesta declaració si atenem les dades, perquè d’aleshores ençà, lluny de recular, la pobresa i el pauperisme s’estenen amb una contumàcia aclaparadora. La indigència segueix assolant continents. Però també cal
Anit, a Palma, al cinema Rívoli i amb el patrocini de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, s’estrenà la pel·lícula “Pa Negre”. A la gala hi assistiren el seu director –i guionista- Agustí Villaronga, i l’actriu Nora Navas, que amb la seva interpretació de Florència es féu amb la Concha de Plata a la millor
El president del Partido Popular de les Illes Balears, José Ramón Bauzá (JRB), vol donar ales a la ignorància. Dia 8 de març deia a Pep Verger, periodista de dBalears, que “Jo assumesc que nosaltres aquí deim moix i no deim gat, què deim tassó i no got”. Set mesos després –dia per dia!- d’aquesta
Segons informava dimarts, dia 12, el Diario de Mallorca (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2010/10/12/balears-unica-comunidad-devuelve-dinero-madrid/610398.html), les Illes Balears i Pitiüses tornaran a l’estat uns 200 milions d’euros que aniran al Fons de Suficiència Global, el mecanisme que equilibra el finançament territorial. I serem els únics que ho farem! La raó adduïda pel conseller Carles Manera és el dinamisme de l’economia
Estremida és la llum que em confon, que fa passar per abellerols els borinots i les paparres que ens omplen el cap de grills i la pell de ferides. Quina salpa, que ens ha pres, com diria la padrina. No sé d’on s’ho havia tret, però així deia quan ens refredàvem o algun pesar ens
El tros de volta de cel que puc abastar des d’on prenc el cafè és inquietantment blanca, lletosa, compacta. Ha plogut molt i plourà més, encara, refrescant un temps que sembla que li ha vingut de nou, aquest canvi sobtat. Fan patir les torrenteres i la mar alta que en lloc d’acceptar aigua nova, nega
Falten vint minuts per les sis del capvespre. Cessa un xàfec intens que, segons ens adverteixen els serveis meteorològics, tindrà rèpliques que posaran a prova les torrenteres i els engolidors. I tanmateix, just ara, algú, en algun indret, està construint en rieres esvaïdes i en zones inundables. En haver-hi desgràcies, per això, n’acusaran l’autoritat competent,
Ha plogut amb ganes tota la nit i encara queden gotes d’aigua enganxades als cornalons i a altres angles que cauen lentament, com si fos necessari tot el temps del món per deixar constància de la seva precipitació, amb la que ningú no hi compta. I fan bé, elles que poden. Es pot poc, aquest
Quan la idiòcia és tanta que amenaça de fer callar la claror; quan per una bestiesa s’engalaverna el mecanisme que propicia el flux dels raonaments; quan els dispositius d’autodefensa es ressenten força per les envestides aclaparadores de l’estultícia; quan una filldeputada t’impedeix alliberar les pensades i modular emocions, és hora de posar-te esquena a paret,