Son pare havia intentat explicar-li que la mort de sa mare comportava un raig de sacrificis que, entre tots, havien de procurar que fossin el menys dolorosos possibles. I de totes les servituds de tots, les seves serien les més positives, a la llarga, perquè canviaria de casa i podria estudiar el batxillerat sense les
Escarpida es presenta la matinada per la determinació dels somnis, que no han concedit cap treva: boscos d’ombres, sembrats de ganivets regats amb degoteig de bava pútrida. Caragols bovers cavalcant núvols. Llamps a la platja que encenen la mar bronzejada. Lletra esburbada, llosca, fent de mirall a la celístia que fuig debades. Triquets de timbes
Què en podem fer de les mans fentes i de la quietud exasperant dels peus? I de la impassibilitat de la revolta? Desatenent interrogants líquids com aquests, les cimes oceàniques xisclen de bon de veres i amenacen les ciutats més populoses. Estranyament, aquestes convulsions climàtiques gens de mel i sucre, decidides a arrasar, ens engalipen,
Aquesta anotació –feta a l’atropellada i sense pensar-la gens- és la que fa mil d’aquesta calaixera de marginàlies. Si no fos per aquesta fita, deixaria passar la basca que avui entabana i no m’entretindria a escriure res, que les pensades no hi veuen de migranya. Mil tossuderies, per tant; mil escrits, mil, en aquesta blocosfera
Ahir se n’anà –o “ha partit de vacances”, segons Biel Mesquida (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/203724)- Josep-Joan Rosselló i les ganes d’anar a Felanitx perderen força de manera immediata. Era un home bo, en Pep, com li dèiem molts. Discret i eficaç, fidel a la terra i a la lletra. L’he tractat els darrers anys i intermitentment però m’ha
El vespre del dissabte 27 d’agost ha tengut lloc la primera Marxa Jove pel Territori a Mallorca. La caminada entre Sant Joan i Montuïri, convocada per una quinzena d’entitats juvenils de l’illa, començà a les 19.20h. Unes tres-centes persones, la majoria d’elles joves, han donat suport a aquesta iniciativa de caire lúdic i reivindicatiu. La
Ahir capvespre, a l’Escola de Música i Dansa Pare Aulí, Felanitx –que aquests dies està de festa gran- lliurà la seva medalla a Bartomeu Bennàssar (1937), prevere, moralista i escriptor. I ja se sap que poble que honora els seus, a ell mateix s’honora. Bartomeu Bennàssar és un dels pensadors mallorquins més destacats, sens dubte,
La nit de dimecres passat, Rafel Nadal participà durant set minuts en el programa de David Letterman, un programa líder d’audiència als Estats Units. Parlà de tot i molt, durant aquest temps; també de les Balears –recordà a Letterman que som un país de més de dues illes, com pensava l’afamat presentador- i de la
Aquest estiu, a casa, no hi ha comparegut cap mosca –per ventura és cert que tan amunt els sobrevé vertigen- però, en canvi, les formigues han pres el pis com si fos un immens camp de batalla. Encetant el mes d’agost començà la invasió i hores d’ara no han cessat els enfrontaments. De res no
Just botar del llit no és prudent exposar-te a la claror dels versos convertits en teixit edipós ni a la pols malsana del temps fugit que cobreix els coberts i els canteranos dels besavis. És l’alba de la galta marcada per la pantera, de la boca de set, del rem de la llàgrima. Tan de
El mecànic li havia dit que en tindria -poc més o menys- per dues hores i ell s’havia proveït convenientment per passar aquesta estona en un dels bars de la zona d’oci propera al taller: el llibre que estava llegint, el quadern per anotar-hi les impressions de la lectura i els dos llapis. Així mateix,
Avui Enric Valor hauria fet cent anys. Per celebrar-ho, aquest estiu VilaWeb dedica l’especial a les rondalles que l’escriptor va recuperar, i que són una part de la seva obra literària. Però avui, per conèixer més el personatge, hem seleccionat alguns fragments memorialístics del llibre ‘Converses amb un senyor escriptor’ (Tàndem), recollits per Rosa Serrano.
És l’ardor de l’avorriment la quietud del llapis la densitat de la badallera el silenci que es malpensa allò que ensutja l’aire i ens fa anar de tres qui n’agafa quatre i fa venir la tos als guardians del tresor als hereus de la misèria als custodis de la memòria
El passatger del seient 21F observa discretament qui té al seu costat, que escriu en un blanc de pàgina de diari. El sorprèn la rapidesa amb què ho fa, com si ho fes al dictat i comprova que no porta auriculars. No pot aclarir què hi diu i, estranyament, s’esforça molt a trobar qualsevol grafia
Les hores que hem dedicat a desmantellar jardins quan ens calia trescar arreu, nus i en bicicleta, just ara ens passen factura: volen que siguem alens caquèctics a la recerca desesperada, apressant, d’una boca fuita, pròfuga.