No hi ha res com el bosc per desembossar i oxigenar les canonades del cervell. Abocar-t’hi sense cap recel, fer-t’hi endins seguint camins de cabra, perseguint el rastre del boc que t’esguarda de la penya estant. El bosc és la casa gran de les feristeles i dels carboners; dels furtius i dels fugitius, dels que
Avui, en algun punt del planeta, naixerà la persona que farà set mil milions (7.000.000.000). Déu n’hi do! I en tretze anys n’hi haurà mil milions més. O almenys així ho creu i publica el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) (http://www.unfpa.org/public/) . Som d’aquells que davant nombres tan poderosos, s’aclaparen de tal
La fotografia que il·lustra aquesta nota està presa a les dues del migdia d’avui diumenge dia 30 d’octubre a Palma i en la cruïlla del carrer de Jaume Balmes amb Guillem Galmés. No es tracta de cap muntatge fotogràfic i per millorar-ne les deficiències inventariaré els objectes que s’amunteguen: una cadira de rodes amb un
Ahir horabaixa, a Magaluf, començà el seminari Blanquerna, que enguany fa els primers vint-i-cinc anys. Una bona ocasió, per tant, per felicitar tots aquells que al llarg d’aquests anys s’han afanyat molt perquè la reflexió sobre el nostre país fet d’illes i els altres països catalans, no deixi; que no deixi de rajar l’anàlisi, les
Tomeu Martí i Margalida Homar, coordinador i gerent de l’Obra Cultural Balear respectivament, s’han reunit avui amb el Tinent de batle de l’Àrea d’Economia, Hisenda i Innovació, i portaveu del govern municipal de Palma, Julio Martínez. L’entitat li ha traslladat el seu malestar per unes declaracions fetes fa dos dies a la premsa, on afirmava
La Federació Llull, entitat formada per l’Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural de Catalunya i Acció Cultural del País Valencià, celebra el nou gest mostrat pels eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) en favor de l’oficialitat del català a la Unió Europea. Els eurodiputats catalans s’han unit per presentar una esmena
Lleonard Muntaner, editor, acaba de presentar “La infància transparent”, de Bartomeu J. Barceló, obra que ha guanyar enguany l’onzè premi Alexandre Ballester de Narrativa Curta, que convoca l’Ajuntament de Sa Pobla. L’obra recull 48 contes dividits en quatre parts, que corresponen a les estacions de l’any, dotze per hom. Just aquest nombre, la distribució que
Ja sé, amor meu, que la promesa era un vers sense sang, un vers peix tot reclamant la corona d’aquest regne de pedres sense saliva. Però a voltes cal fer part d’un esput pel gust de veure’s morir com cal: retut als peus descalços de la dignitat.
Niguls espessos i baixos, d’un blanc innocent i juganer, en les darreres hores del capvespre tapaven amb timidesa el penyal que tan li agradava d’escrutar. Hi tenia censats no sé quants milans i altres tants xorics. Les darreres imatges que d’ell conservam s’abalconen a la memòria per acompanyar el ressò de la seva veu encavorcadament
En els diaris Última Hora i dBalears d’avui hi apareix una mateixa ressenya, en castellà i català respectivament, sobre la mort, d’un tret, d’un ca rater a Sencelles. Un fet ressenyable, certament, per la circumstància de la mort de la cussa Kora –que així nomia l’animalet- que fa, de bell antuvi, tota la pinta de
L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria en la seva obra “Die Balearen” (molt ben traduïda al català per Pere Bonnín Aguiló i Josep Moll Marquès) que edità el 1884, es refereix a Bunyola d’aquesta manera: “Les cases del poble, en nombre de 438, es troben bastant disseminades, però el nucli principal està al vessant oriental de la
Des de fa divuit anys, el 17 d’octubre se celebra el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, amb la intenció que prenguem consciència sobre la necessitat d’aturar els peus al pauperisme, sobretot en els indrets del planeta on castiga més aferrissadament. Tot i aquest enfocament precís allà deçà dels nostres dominis, cal tenir
Passejar per Ciutat, per les seves artèries centrals, en tocar les 9 del vespre ara que sembla que la tardor s’ha fet endins, és un goig. Les botigues ja han baixat les barreres i és escassa la gent que va o torna. Els fanals municipals presenten un color marcadament ataronjat i els contenidors de brossa
La Restinga és un llogaret del municipi d’El Pinar de Hierro, l’illa més petita i més occidental de l’arxipèlag de les Canàries, i la terra dels bimbatxes. Té poc més de cinc-cents habitants, en les seves aigües -declarades reserva marina- s’hi practica la pesca i els submarinistes –sobretot els fotògrafs subaquàtics- hi fan L’Havana.. Les
Collars de clips en passarel·la a la recerca de la top model que els faci fulgir un cop a la vida. Balls rituals de bolígrafs perquè l’escriptura de qui espera escriure quelcom adret sigui esponerosa. Làmpades que es precipiten sense cap acompanyament musical als congosts de les ombres, de les mans plegades i dels cervells