CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

“El país trobarà el camí per construir el seu futur.” Aquesta és una afirmació repetida reiteradament pel senyor Junqueras i la Marta Rovira en els darrers mesos. I, com no podia ser altrament, l’hi vam sentir com a síntesi final (49:30) en l’entrevista de dimarts a TV3. És la mateixa i única resposta que van donant quan se’ls pregunta per un pla alternatiu als entrebancs que posarà Espanya al nostre procés. “El país sabrà trobar el camí, com tantes vegades en la seva història.”

I el poble català, nosaltres, ens sentim especialment cofois de saber que som tan collonuts i que els nostres dirigents ens ho reconeixen. 

A l’hora d’escollir la pregunta, però, no ens van demanar si coneixíem el camí que s’ havia de prendre. Van tirar pel dret i ens van sorprendre amb una pregunta “singular” que passarà a la història de la creativitat política.

A l’hora de fixar la data, la que estava en boca de tothom i que fins i tot va merèixer els titulars del PuntAvui era la del 14-S, però tampoc es va tenir en compte. Era la del nostre “camí”, però van preferir ignorar-nos. La data que estava en “el camí” l’Assemblea – “no més tard del 31 de maig del 2014- i que encara consta inexplicablement en el “Signa un vot”, tampoc no va merèixer cap consideració.

A l’hora d’espavilar-se a determinar aquesta data i pregunta en un temps raonable com demanava “el poble català”, van trigar gairebé dos anys a posar-s’hi. Un cop més el nostre “camí” i el seu divergien i van ignorar el nostre olímpicament.

El nostre camí els importa un “bledo”, una caqueta de gos que els repugna i hi passen per sobre silenciosament perquè no els fastiguegi.

Tots sabem que “el páis”, per part de la seva base civil, ha fet molt més del que s’espera de qualsevol societat. La seva mobilització ha estat gegantina en quantitat de gent, sorprenent en la seva capacitat logística i heroica en la seva persistència en el temps. Més ja no se li pot demanar al “país”.

Ara és l’hora d’aquesta part del país que són els polítics. Aquesta fase del procés demana articular els mecanismes polítics per seguir endavant, directes cap a la independència sense més demora. En aquest moment no podem admetre que el senyor Junqueras derivi la seva responsabilitat política cap al poble català.  És el senyor Junqueras, junt amb el senyor Mas, qui ha de trobar i tenir preparat el desllorigador de la situació si Espanya impedeix la consulta. I nosaltres hem de tenir la confiança que ell sap per on hem de tirar sense haver d’esperar fins a unes plebiscitàries de difícil configuració. El senyor Junqueras està eludint la seva responsabilitat política quan apel·la al “poble català” i fa demagògia barata quan l’ensabona dient-li que “sabrà trobar el camí”.

Espavili’s, senyor Junqueras, trobi vostè el pla alternatiu.  El poble català ha fet tot el que havia de fer d’una forma superlativa i modèlica. És l’obligació de vostè de trobar els mecanismes polítics per separar-nos d’Espanya com més aviat millor. És la obligació del seu càrrec. No sé si sap que per això rep un sou que nosaltres li paguem. El paguem perquè vostè trobi “el camí”. I ens el digui. O si més no, ens asseguri que hi està posat i que per tant podem confiar en vostè. No ho oblidi, senyor Junqueras.