S’insinua amb grolleria
la sensació de derrota.
El victimisme grimpa
com un cuc ranc
però ben armat de raons
fins a les dents,
que roseguen renecs.
Per paga, no hi ha doblers
ni paraules amables.
I la pell s’ha tornat teixit retràctil
per atacar evidències
o defensar-se d’al·lucinacions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!