LA VANITAT DE CREURE’NS PORCS

El terror no és el full en blanc que espera noves en forma de lletres. El pànic prové de la plaga de mots i d’idees, de gests i de tactes compromesos fermament amb les frisances i la toquera, que vagaregen –narcotitzats i espantats- pels marges de la seguretat alienadora que proporciona sostres llogats a l’antropofàgia. Tanmateix, el plaer dels plaers no toca vores, ni pell, ni vida. En temps de correfocs, el goig que més plau és el silenci i la ceguesa.

Dir-ho tot de nou és una irresponsabilitat més pròpia de punys entrats en costura i feixisme –i matera- que no dels compromissaris del tel de ceba, de la pell fina, del fil de seda translúcid que ens fa creure que la vida existeix i es diu Maria. Cap text no desvetlla, ans al contrari: avorreix el temerari que s’hi atansa esperant poder atipar-se de calostre. Parlar de res és parlar d’això, precisament. Per tant, en ser temps de matances, matem la vanitat de creure’ns porcs.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *