Si no ho fa l’apoteosi de l’home
en crit, que ho faci la lava
del bestiari en zel, però que es trenqui
l’espiral dels enderrocs.
Armem-nos de valor i empaitem els deixants
de la lascívia que s’exhibeixen
talment cuques de llum en cerca d’incendis.
Plantem cara a la uniformitat dels deformes,
a la ruqueria dels casts i assenyats,
i a la pietat dels escanyapobres.
Que ens envaeixi la nuesa dels nusos,
la fredor descompromesa dels norais,
la seducció d’un trau encalçant botons.
Redactem manifests que posin en solfa
la imbecil·litat pregona dels enemics
i la curtor addictiva dels que manen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!