marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de novembre de 2020
0 comentaris

SER RES

Veus venir el silenci amb passes decidides,
com si no tocàs de peus a terra,
fitant-te els ulls, entre insolent i trapella,
cercant-hi qui sap què i cantant per ell
aquella melodia antiga i enganxosa
de la que no en saps el nom
ni qui la va compondre.
I abans de ser on l’esperes
et fa avinent que l’únic que sedimenta
del passat és el dolor en totes les seves formes
i maneres; que de tot sols en queda
una imatge que no es batega i s’allunya
amb la determinació del falcó en veure la presa.
I que si sents el que mires com si fos
una picada de vespa et podràs fer
molt més enllà de la claror.
I en tenir-lo tu per tu, et cerca una orella
per mussitar-te que si vols ser res
has de ser qui et mira, qui et desitja.
Ser tu, no té cap importància.

MEMENTO PACIS
29.09.2022 | 8.13

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.