L’AIRE IMPUR D’UN SENSE RES FERIT PER UNA BALA

I just aixecar-te del llit sents que traüllen pel cap les imatges d’aquella pel·lícula que no et digué gaire cosa en acabat de veure-la però que en la reviviscència pren un altre sentit, com si la tornessis a veure contra càmera i tots els caps quedessin lligats i les primeres reflexions enterbolides s’aclarissin. O bé revenen paràgrafs de la darrera lectura i els sents més juganerament rotunds i inflamats, i s’obre esplèndidament el panorama que esbossaven mentre llegies.

I traient fils de pensament i de teranyina d’aquesta troca que no esperaves i que et constel·la el front amb un esclat d’espurnes, sents a dir a la ràdio que has engegat mecànicament que a Barcelona, un municipal ha pegat dos tirs a un home de carrer que, segons aquest municipal i els altres que l’acompanyaven, l’havia amenaçat amb un ganivet de grans dimensions i després de l’amenaça s’hi havia tirat damunt amb la intenció de fer-li molt de mal.

L’aire impur d’un intocable, d’un ilota, d’un sense res ni altra solfa que la inanició, empudegat per la pólvora . Bales contra el silenci, un home al marge abatut pel mateix poder armat que l’ignora. I de cop, els panorames alliberadors que t’han dissipat les boires matineres es tornen a esvanir i la queda en el pensament sona amb més força que mai.

Afegeix un comentari