marginàlies

A la ciutat egípcia de Saqqara, a la necròpolis de Memfis, s’hi han trobat un centenar de sarcòfags i taüts, molts d’ells amb cossos momificats i “en molt bon estat”, segons les cròniques. La mort en bon estat sempre és un consol. El material trobat té uns 2500 anys, pertanyent,  per tant, al període ptolomeic i, juntament amb les caixes mortuòries, s’hi ha trobat igualment en estat immillorable tots els elements i atuells que acompanyaven els difunts que, en aquest cas, pertanyien a l’elit del moment. La feina ben feta no té preu.

Segons les autoritats egípcies tota aquesta troballa es traslladarà al nou Gran Museu Egipci, la qual cosa demostra que, més important que el valor científic de la descoberta, hi ha el valor econòmic que se’n derivarà. Tot pel turisme. Llàstima que a Son Peretó no hi trobéssim cap caixa màgica d’aquestes.

Per això em sembla, curt i ras, que s’ha comès una vulgar i imperdonable profanació, i l’obertura pública davant nombrosíssims periodistes, dignataris egipcis i membres d’algunes ambaixades d’un sarcòfag amb mòmia intacta n’és la prova més indiscutible. Per què destorbar el repòs suposadament etern d’aquestes persones per molt que pertanyessin a l’elit del moment? Per què trencar-los el son i els somnis? Per què exhibir els cossos momificats i sotmetre’ls a tota mena de proves per no parar enlloc? Per mercadejar, com en tot, com sempre. Ni la mort, se n’allibera, del mercat i de les seves servituds.

El darrer que esperaven aquestes mòmies era que l’eternitat acabàs allà on moriren però exposats públicament i generant ingressos econòmics gens menyspreables però sense rebre’n ni un salabre. Ben cert que el repòs etern no existeix.