marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 d'octubre de 2020
0 comentaris

QUAN EL QUAN ÉS ARA

Quan mirar no basta per denejar tanta llum i la remor de l’aigua en salt. Quan el tacte no feny la paraula que més allibera. Quan allò que se sent no porta anses per compartir-ne el pes. Quan el son esdevé meditació i el desvetllament vertigen. Quan l’única fressa que s’hauria d’advertir hauria de ser la dels menuts que creen i recreen sense tutorials ni instruccions per inventariar besades. Quan el rellotge converteix els segons en eres glacials. Quan l’aridesa colonitza l’alenada tot convertint-la en vall de grava. Quan tot lo món cap en l’estela d’una llàgrima que cerca aixopluc. Quan el res somriu i la cançó tempera l’assossec. Quan l’espera cerca sa mare. Quan el quan és ara.

QUATRE HAIKUS
03.02.2009 | 9.13
L’OMBRA ALLIBERADA
19.02.2018 | 10.15

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.