marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

27 d'octubre de 2020
0 comentaris

AQUEST INSTANT

L’instant ens hauria de trobar capdecantonejant com els errants i els inquiets. L’instant que desitjam amb una intensitat probablement immesurable o el que, sense voler-lo, marca territori o delimita les passes; la passa. L’instant que sembla no res, un ésser inapreciable que fa inútils tots els microscopis, però que conté la història de la vida tota, pròpia i aliena. L’instant, la gota que separa la mar, el pic d’agulla que apaga els colors i encén lluminositats inimaginables. L’instant, la precisió, el cop de vent que fa fora el panorama que hem aixecat a força de ser i voler, per un altre de naturalesa novíssima, sense avior, sense història. L’instant i la seva empremta que no reclamen ni l’aguait ni cap esperança. L’instant que abandona la suspensió i s’imposa. Aquest instant.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.