DE QUÈ ÉS L’HORA

No són hores de pensar que només
al Carib trobarem la llum que ens cal
per esporgar-nos la pensa pansida.
No són hores de demanar al veí
si pensa que és revolucionària
la tendresa, que la misantropia
teva fa el ple en tocar l’horabaixa.
No són hores de llegir més encara,
que has passat el dia de retxa en retxa
sens descans i el cap s’ha tornat enclusa.
Ni és hora d’escriure: “Estic en vigília
perquè ens volen prendre les confidències,
les provatures i els diccionaris”.
No són hores de fer l’hora, en tot cas
de tocar fort l’hora del seny del lladre.
L’hora d’encendre el llum i deixar fer
les presències que ens ben aconsellen.

Afegeix un comentari