marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 d'octubre de 2020
0 comentaris

PLANETA MAGRANA

Mai no donis una foto per definitivament xereca, que podria dir un creador venerable i bonifaci. També podria sortir-ne un altre tan venerable i més exigent per girar el calcetí i proclamar que cap excusa és bona per dissimular una presa esguerrada.

Com sigui, el retrat poc reeixit d’una magrana madura i fins a cert punt golafre perquè encara no vol abandonar el magraner –tampoc no s’ha forçat l’abandonament-,  m’ha fet dir tot d’una que l’he vista que pareixia un planeta. I immediatament se m’ha acudit que, certament, l’espai on senyoreja el magraner pot passar perfectament per un tros d’univers on la ciques enorme (de nom propi Cycas revoluta Thunb i que els de la casa i redol coneixem per “xica”) seria un forat negre, la planta enfiladissa el més semblant a una constel·lació i les magranes i llimones planetes diversos.

I d’aquesta imatge forassenyada me n’he anat a una pensada encara més embogida: fer partícip d’aquesta troballa galàctica el meu preceptor major, ell que tant coneix l’univers que més directament ens concerneix, tot especificant-li el comportament de cada estel i, sobretot, desvetllant-li el secret de la seva harmonia.

No obstant, me n’estalviaré, que no cal fer riure. Tot i que la magrana segueixi semblant-me un planeta.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.