ELS JOCS DE L’ORCA

Una orca jove s’ha passat bona part del matí, el dinar i la sobretaula a casa fent salts de tota mena exhibint la seva capacitat inabastable per crear figures amb el moviment del seu cos fusiforme fet especialment per dominar a plaer la mar, petita o oceànica. De l’aigüera es feia amunt com si fos au majestuosa i del capcurucull de l’aire queia en picat fins al balancí on dormitava la moixa esquiva, que li ha deixat ben clar que no anava de jocs. I del balancí de tercera generació al tractor de cinquena que desafiava el pendent que mena a casa. I després de voltar a l’aire un tros generós de la vila, altre cop a l’aigüera per no oblidar que és criatura d’aigua i d’aquí al corral a veure les tortugues que aprofiten els rajos del sol de mitjan octubre, altament medicinal, perquè saben que aviat hauran de fer el bolic i anar a passar l’hivern sota terra.

L’orca jove només ha fet un descans a l’hora de dinar, sestejant ran del plat de macarrons del meu preceptor menor. Tanmateix, el descans ha estat breu perquè, després de tornar a l’aigüera, ha seguit les explicacions del preceptor major al menor sobre els dinosaures. No ha acabat d’entendre què era el mesozoic, però li ha estat igual, havia d’aprofitar el diumenge per jugar sense descans. I de les explicacions dinosaurenques, a voltar pels carrers de la vila. S’ha atrevit, fins i tot, a davallar les costes damunt el monopatí conduït temeràriament pel preceptor major que a punt ha estat de boleiar un senyor que sortia confiadament de casa seva.

Ha decidit aturar-se, rebentada, a la casa pairal. Ha saludat la matriarca, li ha besat la mà en senyal d’afecte i respecte,  i ha fet la darrera capbussada a l’aigüera fent les delícies de la tia jove que no s’ha pogut estar d’omplir-li un gibrell d’aigua perquè les darreres figures assolissin la perfecció.

El preceptor menor ha acabat tan exhaust i banyat com l’orca jove.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *