POBLE EN PUNY

El Primer d’Octubre només té tres anys. O ja els té, que el temps no va de verbes i ignora el criteri.

Els primers d’octubre d’abans del 2017 eren dies sense tremp ni petja; dies incrèduls, de passa tu i plens de llobades, sense ventre ni moca.

La força de la gent, la seva decisió exemplar, modèlica de voler ser qui és sense dependre de cap rei, i la violència extremadament irada i desfermada de l’Estat contra aquesta voluntat mancomunada pariren el Primer d’Octubre.

No som més lliures, ans al contrari, estam més endollats que mai, però seguim delejant amb insistència la llibertat i cridant per l’alliberament dels nostres presos polítics i per la caterva immensa d’imputats per la preparació, els fets i les conseqüències d’aquest Dia. I pels exiliats, clar, i els perseguits. I pel cessament de la incúria, l’abús i l’escanyada.

I és manté intacta la força que es pot tornar a engegar en voler, poble en puny, i no cal esperar un altre Primer d’Octubre per començar novament el trencament dels lligams i de les cadenes que ens estaquen a un estat atàvic, corrupte, repressor, amb rei addicta al dictat i a la foguera.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *