Es creu que l’Hagadà va ser impresa a mitjan s. XV a la península
Ibèrica, durant el període conegut com la Convivència, quan jueus,
cristians i musulmans coexistien en una pau relativa. Durant els anys
de la Inquisició espanyola i de l’expulsió dels jueus l’any 1492 es
desconeix què va passar amb l’Hagadà, però pels vols de 1609 hi ha
indicis que el còdex es trobava a Venècia, la qual va ser salvada del
foc de la inquisició pel sacerdot catòlic Vistorini. Es creu que es
tractava d’un jueu convers ja que la majoria dels catòlics hebraistes
de l’època eren jueus convertits.
Però no va ser fins el 1894, quan una família indigent jueva la va
oferir per vendre-se-la, que l’Hagadà va captar l’atenció dels erudits
de Sarajevo ja que era un dels primers llibres hebreus medievals
il·luminats que sortia a la llum posant en qüestió la creença que l’art
figuratiu havia estat reprimit entre els jueus medievals per motius
religiosos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!