AMAR AMB ESPERA

Joan Roís de Corella és, com assenyalen els qui més en saben, un dels autors cantoners en la transformació de la literatura medieval a la literatura renaixentista, encara que no hagi assolit el coneixement i la difusió del seu amic i admirat Joanot Martorell.

Segons sembla, avui fa 585 anys que va néixer a Gandia i, aprofitant aquesta circumstància, estaria bé tornar a llegir-lo, tot i sabent que no ens convé gens oblidar-lo.

Roís de Corella era contracorrentista, com a bon esperit escodrinyador i sensible, que estimà tant l’amor carnal com el diví, dit de la manera més planera, i als dos vessants de l’estimació hi dedicà la seva paraula sempre en carn viva, com per exemple en aquesta «Requesta d’amor»:

Una sou vós, lo remei de ma vida,
sola en lo món que mon voler adora,
on mos desigs esperen fi complida.
La gran amor me força i em convida
a vós servir i pendre per senyora.
Del que volent vós servir no reposa,
ço és, sens ventura espera la fi;
lo que és prest a vós servir,
lo nom no us fretura a dir,
cos de què vós sou la vida.
A dos repartir, units d’un voler,
no hi basta poder, sinó lo morir;
lo que podeu entendre
sens paraules compendre.
Ma llibertat vers vostres peus se llança,
l’enteniment del qual
jamai de vós se parteix.
O cor, i bé em vols mal,
que em fas passar pena mortal!
Pena pas, no menys del que vós sabeu.
Feu-me socors e no us enutgeu,
que, ans del temps, vós e io serem
ensems, e parlarem
del que ara dir no gose
com serem en lloc que nengú no ens oja.

Ell mateix deixà dit qui i com era en els versos darrers del seu «Plant d’amor»:

Flor d’honestat, estarà en la bandera,
sobre el meu vas, un mot de lletres negres:
“Corella és mort, qui en dies poc alegres
sempre vixqué, per amar ab espera.”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *