LA PELL DE BRAU

Taller personal de J. Soler i Àlvarez

24 de març de 2009
0 comentaris

REFLEXIÓ

Per definició, la decepció s’entén com a desengany i,
segons el diccionari d’Estudis Catalans, s’entén com a “desengany de qui ha estat
decebut”.

 

La definició d’un concepte no és més que la composició
racional d’uns mots que conjuntats ens duen a la mateixa però, com definim el sentiment
que acompanya el desengany?

No és fàcil definir-ne el sentiment que l’acompanya
però entenc que per definir-lo, és necessari definir-ne la causa que el gesta.
Per tant, sí que puc dir, des d’un punt de vista personal, que sigui quina
sigui la causa, és la sensació que fa que hom senti una immensa buidor en el
seu nucli vital.

 

Dit això, dono per entès que no es genera el mateix
sentiment associat, com per exemple, el d’impotència, el de ràbia, el de
frustració o el d’enuig, segons la causa que la provoca, però coincideixo en
afirmar que la major de les decepcions les generen les causes del gènere humà.

 

Vist així, el més fàcil seria engegar a dida allò que genera
la frustració interna de la decepció, però des d’un altra punt de vista, és
interessant observar que la decepció és un bon recurs per entendre i conèixer
la realitat que ens envolta.

 

Així doncs, reflexionar sobre les causes de la
decepció i concloure’n les vies de resolució són els mecanismes que et permeten
la llibertat de seguir sent.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!