marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 de setembre de 2020
0 comentaris

L’HIMNE DE L’AIGUA

Vencerà el vent, com sempre:
no hi ha res que el pugui
fer callar ni ofendre
perquè no es deixa
trobar els ulls de còlera.

Així també s’imposen
els naufragis als nautes.

Resistiran les soques
més joves i l’aigua,
que no té himne però
que de la insipidesa
i el silenci en fa domini.

Quan barrameja l’arbreda
i s’erissona l’esquena
dels serfs de l’alenada,
s’ennegreix la boca
del coratge i la revolta.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.