Una bubota, com bé informa el Diccionari Català-Valencià-Balear, és un ninot, o figura vestida imitant un home, que posen dreta o penjada per fer por als animals o a les persones. També pot ser un fantasma, figura molt tapada que s’apareix per fer por; o una persona de mal aspecte. Finalment, pot ser un núvol gruixat, amenaçador.
De bubotes, en la seva forma de fantasma, molts n’hem vistes encara que no en puguem presentar proves incontestables. Alguns afirmen que fins i tot n’han ablanida alguna que cercava raons on no n’hi havia encara que són comptadíssims els que han aconseguit desemmascarar l’impostor i prou alerta van a dir qui era. Com dirien els gallecs, no cal creure en les bubotes, però que n’hi ha és indubtable.
Aquestes bubotes tenen predilecció per les nits i per llocs o indrets inquietants, cementiris preferentment. És per això que apareixen sovint en els relats populars en els quals algú es posa un llençol blanc que el cobreix totalment i es dedica a fer por, sobretot a les persones més porugues.
I si hi ha bubotes, hi ha bubotades, la qual cosa no significa que a cada bubotada li correspongui una bubota: sense llençol, a cara descoberta, es poden fer bubotades.
És el que fan, per exemple, els que voldrien exterminar el català i els que el parlam; els que neguen la unitat de la llengua perquè només volen que imperi per tot i a tota potència la castellana. Els que es posen el llençol blanc amb la «v» per ulls i la cua en «x» i s’erigeixen en defensors de la llengua i la cultura balear en un castellà, per suposat, poc polit, no fan més que bubotades. Des de temps immemorials, els de la seva avior han jugat amb la por i sobre ella han muntat els seus imperis d’incultura.
Per tant, ara ja no cal empaitar aquestes bubotes per descobrir qui s’amaga davall el llençol: hem de desemmascarar les seves bubotades, la seva voluntat imperial de perseguir, reduir i destruir allò i aquell que no pensa com ells.
Fora por! Fora bubotes i fora bubotades!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!