marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

23 de setembre de 2020
0 comentaris

LA NETEJA DEL «POCOYÓ»

Pocoyó, un nin que acaba de deixar els bolquers, és el protagonista d’una sèrie de dibuixos animats que s’estrenà fa una quinzena d’anys i que a l’estat va obtenir un cert èxit. Amb el nom d’aquest peculiar dibuix animat els ciutadans de marginàlia batejaren el Parc dels «Ceibos», de Palma, nom amb el qual l’estiu de l’any 2016 es va designar l’espai d’aquesta ciutat entre la costa del gas i l’antic edifici de GESA. No se sap qui, ni per què decidí que Pocoyó era un bon nom per a un refugi de necessitats. Els camins lingüístics dels intemperaires són inescrutables. Val a dir, també, que el «ceibo» és un arbre americà, de la família de les papilionàcies, caracteritzat per les seves flors de cinc pètals vermelles i brillants. El «ceibo» i la seva flor són l’arbre i la flor nacionals de l’Argentina. Com es veu, dos noms allunyats dels aires i dels límits de la ciutat i de l’illa.

Doncs bé, en els baixos d’aquest parc municipal fins ara sense ús, des de fa temps s’hi feren lloc un bon nombre de persones sense sostre, una cinquantena, que ara són desallotjades per ordre municipal amb el pretext que han de començar les obres per instal·lar-hi l’Institut Municipal d’Innovació. Sí, s’han seguit totes les passes administratives per poder fer efectiu el desallotjament però no se n’ha feta cap per resoldre la manca d’habitatge dels que s’hi arreceraven. Molta diligència per fer complir la norma i la llei, però cap iniciativa efectiva per resoldre el desemparament dels arrecerats.

L’Ajuntament de Palma passà la pilota roent a l’IMAS, depenent del Consell de Mallorca, pretextant que és el responsable d’atendre les persones que viuen al carrer. Sabien -ho sap tothom- que els centres i albergs per a la gent que viu al carrer no poden atendre tots els casos i que, a conseqüència de la pandèmia, alguns d’ells no poden rebre noves altes perquè els positius per coronavirus obliguen a la quarantena. I que no és el mateix resoldre un cas de manera urgent que quaranta.

Em deman per què en aquest cas no ha pogut intervenir l’Oficina antidesnonaments de l’Ajuntament ciutadà. Em diran que els refugiats en el Pocoyó no «habitaven» -no tenien casa-, sinó que «ocupaven», però el resultat és el mateix: es queden sense sostre. En tot cas, amb el silenci d’aquesta Oficina manifesta que els marginats són tractats talment com ilotes, persones que, en una societat, es troben desposseïdes dels drets de ciutadà, reduïdes a l’últim grau d’abjecció.

Per tant, la resolució de l’afer no pot ser d’altra que la redistribució de la majoria de «pocoyós» a altres «chupanos», nom que els marginaires donen als llocs que ocupen per no dormir a la intempèrie. Els pocs que quedin, acabaran en algun centre.

És a dir, l’Ajuntament de Palma, qui necessàriament ha d’atendre els que viuen o malviuen a la ciutat, els condemna al carrer o a altres indrets precaris i insegurs. Lluny d’esforçar-se per arbitrar solucions efectives al gran contingent de persones que quedaran amb les mans damunt el cap per aquesta crisi i d’altres que poden venir, se’n renta les mans. De la qual cosa es pot col·legir que l’Ajuntament de Palma desatén amb una fatxenderia deliberadament ofensiva el dret a un habitatge digne, com proclama l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans: «Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris…». Apel·lar a l’article 47 de la Constitució (Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics), a mi em sembla balder i a ells -a l’Ajuntament de Palma i a totes les altres institucions públiques locals, autonòmiques i estatals- els patina.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.