marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

18 de setembre de 2020
0 comentaris

ELS CAMPS DE BATALLA QUE NO S’HAN ABANDONAT

Macarena Olona Choclán és una advocada de l’estat des del 2009 que va néixer a Alacant el 1979; té, per tant, quaranta-un anys. Exercí durant un temps al País Basc on es destacà per denunciar els ajuntaments que no penjaven la bandera de l’estat i per perseguir el progrés del basc. En les eleccions del 28 d’abril de 2019 va ser elegida diputada de Vox al Congrés per la circumscripció de Granada.

En aquesta institució destaca per la seva agressivitat tavernària en enfrontar-se, sobretot, al feminisme i a les seves polítiques. Entén la batussa política com un espectacle grotesc i brut, i en els seus torns hi descarrega tota la víscera tractada amb una teatralitat tronada i tòxica. Manifesta que lluita per defensar la indissoluble unitat d’Espanya, la família ultratradicional i el catolicisme d’abans de Trento. Té un cotxe Porsche Panamera.

Aquestes pinzellades eren necessàries per atendre curosament el que ha dit sobre la nova llei de la Memòria Històrica que s’està dissenyant, entre d’altres raons, per omplir el buit que, sobre la violació dels drets humans que es van cometre durant la guerra incivil, presentava la vigent llei que es va promulgar el 2007.

Creu l’advocada del Porsche que la línia mestra d’aquesta proposta de llei “vulnera drets fonamentals, com la llibertat d’expressió, d’associació i ideològica», per voler il·legalitzar els partits exaltadors del franquisme i altres nazismes. I que la futura llei, si es promulga, “estarà al servei del govern, que vol derogar la llei d’amnistia i fer trontollar la legitimitat de la Constitució». I tanmateix, fa dues afirmacions que diuen molt d’ella, del seu partit basat en l’odi i, per extensió, dels que neguen des de l’holocaust al canvi climàtic i l’epidèmia de la COVID-19, però que voldrien que s’imposàs el passat de terror i sang.

La primera: “Pretenen reescriure la història que els meus avantpassats van tancar amb ferides sagnants amb molta dignitat i sacrifici”. El seu besavi, Francisco Choclán, el 1936 era coronel de l’exèrcit i estava destinat a Ceuta. Se sublevà. Els que patiren aquesta mena de «dignitat» i el seu «sacrifici», a parer de la besnéta del coronel sublevat, han de restar fora de la història, han de seguir condemnats sumaríssimament a l’oblid; com si no haguessin existit.

La segona i definitiva: “Volen guanyar amb una llei el que van perdre al camp de batalla”. Per la porscherapanamera -i tots els qui li van darrera, que no són pocs- seguim sent presoners de guerra.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.